Tot el que vols saber sobre els sucs ecològics

Menjar fruites i hortalisses fresques és quelcom que sovint se’ns recomana, però… i si les consumim en forma de suc? Podria ser, fins i tot, una pràctica més saludable. Per començar, aquests sucs són l’alternativa ideal per perdre pes sense haver de passar fam, ja que contenen poques calories i gairebé cap lípid: oblidem-nos, doncs, de seguir complicades dietes.

El ventall de beneficis, però, és molt més ampli: els sucs de fruites i d’hortalisses ens aporten minerals i vitamines que, a diferència dels suplements nutricionals sintètics, seran assimilats instantàniament pel nostre cos. Gràcies a les substàncies nutritives concentrades que contenen, estarem satisfent la nostra necessitat diària de vitamines i de minerals amb només dos gots de suc. Cal recordar que el nostre organisme reclama aquests nutrients per generar cèl·lules noves.

limonesTambé hem de tenir en compte que, quan consumim sucs de fruites i hortalisses, li estem estalviant al cos una fase del procés digestiu; concretament, el consistent a extreure els nutrients en forma líquida de la fibra. Quan mengem fruites, verdures i hortalisses fresques, una part important d’aquests nutrients es perd amb la fibra que eliminem a través dels intestins. Per això mateix és preferible consumir sucs d’hortalisses abans que sucs de fruites, ja que les primeres són més difícils de digerir. En consumir-les en forma liquada, l’organisme rep immediatament els minerals essencials que necessiten les nostres glàndules, els nostres teixits, els nostres músculs i els nostres òrgans.

Per altra banda, molts altres punts a favor del seu consum es deriven del fet que siguin sucs frescos, és a dir, acabats de liquar. Un dels factors més remarcables és, tal vegada, que en no estar pasteuritzats conserven tots els enzims i moltes de les seves vitamines que resulten idònies per al nostre organisme. Per això és important consumir-los just després d’haver liquat la fruita o les hortalisses: en cas contrari podríem perdre’n les propietats. La puresa n’és també un valor afegit: no hi trobarem pas ni conservants ni additius, si no podem fer-los a casa, consumim sucs provinents d´agricultura ecològica, que tampoc  en porten.

A nivell de salut trobem més beneficis concrets. Per exemple, el consum de sucs de fruites i hortalisses ajuda l’organisme a depurar les toxines acumulades durant el pas dels anys, essent un producte de primer ordre de cara a la prevenció de malalties. A més a més, afavoreixen la brillantor dels cabells, refresquen el nostre alè i mantenen la nostra pell en perfectes condicions; enforteixen el nostre sistema immunològic, preparant-lo per a les grips i els refredats; esdevenen un potent aliat a l’hora d’evitar les càries i el sagnat de les genives; ens aporten antioxidants, que combaten els elements oxidants coneguts com a “radicals lliures”; ajuden a pal·liar els símptomes de l’artritis tot fent que les articulacions siguin més flexibles i el dolor disminueixi; i, evidentment, són de gran ajuda quan tenim problemes digestius o gàstrics. Hem de parlar, també, dels beneficis que suposa la clorofil·la que contenen: desobstrueix els vasos sanguinis, depura els nòduls linfàtics i enriqueix la sang, evitant l’aparició de tumors.
suc-multi-fruites-bio-hollinger-1-ltr

Però això no és tot. Ara que s’apropa l’estiu, el consum de fruita liquada resulta més recomanable que mai. Davant les intenses onades de calor pròpies de la canícula, aquests sucs esdevenen una font òptima d’hidratació: aporten al nostre organisme l’aigua necessària per dur a terme les seves funcions vitals i, alhora, ens proporciona les vitamines de cada fruita. Que en prenguin nota els col·lectius més vulnerables durant aquest període de l’any, en especial la gent gran i les embarassades.

A l’hora de consumir els sucs, és preferible fer-ho seguint la següent proporció: dos sucs d’hortalisses per un de fruites cada jornada. És millor evitar la presència de fruites i hortalisses en un mateix suc, a excepció de les pastanagues i les pomes, que poden ser de gran utilitat a l’hora de fer combinats.

Després de llegir aquestes línies, encara no esteu convençuts del bé que us pot fer beure un simple suc de taronja natural o de pastanaga en comptes de menjar snacks?

Saló professional de vins ecològics Vinum Nature

 

Que el consumidor català de vi té cada cop més sensibilitat ecològica és una realitat. I davant del consegüent augment de la demanda de productes més naturals i respectuosos amb el medi ambient, sorgeixen interessants propostes com la , que aviat celebrarà una nova edició després dels èxits assolits els anys 2013 i 2014.

En aquest espai, tota mena de cellers de producció natural i ecològica poden donar a conèixer els seus vins als visitants, ja siguin aquests distribuïdors, minoristes o bé professionals del sector de l’hosteleria. Alhora, és una bona ocasió per establir contactes que puguin menar a futurs acords de vendes i per assabentar-se de les tendències d’un mercat molt específic que, no obstant això, no para de créixer any rere any.vins

Més enllà dels aspectes més comercials i econòmics, però, VN·Bcn també acollirà activitats relacionades amb el tast de vins i organitzarà conferències sobre un sector que, tot i trobar-se en auge, encara resulta desconegut per a molts consumidors que romanen ancorats en la producció vinícola més tradicional. En definitiva, una oportunitat per innovar i impulsar una praxi respectuosa amb l’entorn natural i que contribueix a mantenir la biodiversitat tot aportant un producte de qualitat, amb molts beneficis per a la nostra salut.

El Saló Professional Vinum Nature dels vins ecològics, naturals i biodinàmics se celebrarà al Museu Marítim de Barcelona els dia 31 de maig, en règim obert a tots els públics, i l’1 de juny, jornada l’assistència a la qual requerirà la sol·licitud d’una acreditació professional.

Més informació a http://www.vnbcn.com/ca/

Invisibles però letals: els transgènics

Quan assaborim els tomàquets o les patates que hem comprat al supermercat és probable, sense ésser-ne conscients, que estiguem menjant productes transgènics. Això vol dir, essencialment, que s’han obtingut mitjançant la introducció del gen d’una espècie dins del genoma d’una altra amb l’objectiu que aquell gen aliè s’expressi en el nou organisme. Aquesta operació implica també la introducció d’un promotor que reguli el gen, així com seqüències homòlogues amb les de l’organisme receptor.
Són moltes les virtuts que sovint s’enumeren dels transgènics: resistència davant malalties i plagues, tolerància als herbicides, resistència a condicions climàtiques adverses… Per no parlar, és clar, dels beneficis que suposen a nivell econòmic, amb majors rendiments i forts increments de la producció. Ara bé, els perjudicis que poden comportar són nombrosos, i paga la pena d’aturar-nos-hi per explicar-los adequadament.file0001477776197
En primer lloc, la manipulació genètica pot augmentar la toxicitat natural de la planta, produint fins i tot compostos nous especialment nocius per a la salut. L’aparició d’aquests compostos guarda relació amb un increment de les al·lèrgies: és el que ha passat amb la soja quan se li ha introduït un gen de la nou del Brasil, traspassant-se amb ell les propietats al·lergèniques del fruit sec.
A continuació, podem esmentar la propagació de resistències als antibiòtics que duen a terme la major part dels transgènics. L’enzim que degrada l’antibiòtic i que incorporem al nostre cos mitjançant la ingestió dels organismes genèticament modificats pot resistir el procés de digestió i és susceptible, doncs, d’anul·lar l’eficàcia d’un medicament consumit amb el menjar.file0001945227110
A nivell de salut, però, hi ha un risc encara major que cal tenir en compte: la possible recombinació de virus i bacteris que donaria lloc a noves malalties. Jugar amb aquests microorganismes, cada cop més emprats en l’enginyeria genètica, esdevé així una veritable bomba de rellotgeria de conseqüències imprevisibles.
Per últim, l’aposta per conreus de caire transgènic té també un impacte gens menyspreable per a l’agricultura: s’altera el valor nutritiu dels aliments i té lloc un procés de reducció dels conreus susceptibles, amb la consegüent pèrdua de biodiversitat.
Vist  tot això, arribem a la conclusió que és millor evitar-ne el consum. El Parlament Europeu, però, no sembla disposat a contribuir-hi: la llei aprovada al gener donarà lloc a l’entrada massiva de conreus transgènics a Espanya, la contaminació transgènica de la cadena alimentària i la ruïna del sector de l’agricultura ecològica. Tenint present que Espanya és el país de la Unió Europea amb més superfície de conreus transgènics, la vulnerabilitat resulta encara major.

Apostem per una agricultura sostenible, ecològica y respectuosa amb la biodiversitat.

Actualitat: L’herbicida glifosat classificat com A2,un probable carcinogen humà.

 

L’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) que pertany a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar aquest març del 2015, en la seva última reunió d’avaluació a la ciutat francesa de Lió, que hi havia prou evidència per a classificar el glisofat com A2: probable carcinogen humà, dins de la segona categoria en toxicitat cancerígena. El Grup de Treball (Working Group) de l’IARC, dirigit per la Dra. Kathryn Z. Guyton al seu estudi “Carcinogenicitat de tetraclorvinfos, paratió, malatió, diazinó i glifosat” exposa que el glifosat és un herbicida d’ampli espectre, en l’actualitat el que té un volum de producció més alt entre tots els pesticides. És utilitzat en més de 750 productes per a l’agricultura i la silvicultura tant per l´ús urbà com per aplicacions domiciliàries. La seva utilització s’ha incrementat notablement amb el desenvolupament de varietats de cultius genèticament modificats per a ser resistents a glifosat. El glifosat s’ha detectat en l’aire durant la polvorització, a l’aigua, i en els aliments. Existia evidència limitada sobre la seva carcinogenicitat en humans.

camp

14 estudis de casos i controls per exposició realitzats als EUA,6 al Canadà i 7 a Suècia reporten augment dels riscos per limfoma no Hodgkin. En els laboratoris van observar que els ratolins mascles exposats a glifosat tenien una tendència a la incidència d’un tumor poc freqüent, el carcinoma túbul renal. Un segon estudi va informar d’una tendència al hemangiosarcoma també en els ratolins mascles. El glifosat també fa créixer adenomes a les cèl·lules dels illots pancreàtics i tumors de pell en rates mascles.

Cal remarcar que el glifosat s’ha detectat a la sang i l’orina de treballadors agrícoles, el que indica l’absorció de l’herbicida. Les formulacions de glifosat han induït mal cromosòmic en les cadenes d’ADN en mamífers i en humans i cèl·lules animals in vitro. Un estudi va registrar augments en els marcadors sanguinis de dany cromosòmic en els residents de diverses comunitats després de les fumigacions d’aquest pesticida.

Segons la nova classificació de la IARC-OMS, el glifosat és tan cancerigen com PCB, formaldehid, papil·loma virus humà (VPH) tipus 68 i el uretà, tots membres del grup A2 pel que fa la seva capacitat de generar càncer en humans.

Seria molt recomanable que els governs legislessin mesures serioses per prohibir la fabricació d’aquest herbicida i multar la seva utilització en l’agricultura. Evidentment, i mentre és continuï amb l’utilització de pesticides a escala mundial, el millor consell és consumir productes ecològics, lliures de tòxics químics i cultivats a terres no tractades de forma agresiva amb el medi ambient.

Més informació : http://www.reduas.com.ar/wp-content/uploads/downloads/2015/03/Glifosato-Informe-IARC-1.pdf

http://www.ecoportal.net/

 

 

BIOCULTURA BARCELONA

bio

 

 

La Fira Internacional de productes ecològics i consum responsable més important de l’estat espanyol arriba a Barcelona del 7 al 10 maig del 2015.

Biocultura espera per a aquesta ocasió a més de 700 expositors i 80.000 visitants. Trobareu més de 18.000 referències de productes del sector de l´alimentació ecològica,acompanyat d’altres sectors com són productes per a la higiene i la cosmètica amb ingredients certificats; tèxtil orgànic; eco materials, mobles i decoració per a l’habitatge; energies renovables; teràpies i medicines complementàries; estalvi i reciclatge; ecologia; medi ambient; turisme rural i cases de repòs; joguines; artesanies; música; llibres i revistes.

Els 22 anys d’edicions a Barcelona signifiquen ja un nombre important com per celebrar l’èxit del moviment de la cultura biològica.
BioCultura, és una gran cita de productors, distribuïdors, professionals, i consumidors, que demostra el dinamisme del sector, símbol alhora del canvi necessari i imprescindible, per fer el pas definitiu cap a un món realment sostenible. bio2

Recordem també que queda oberta la Convocatòria dels Premis Biocultura 2015. Amb aquests guardons, l’Associació Vida Sana es proposa celebrar el fet que, tot i la confusió general, en aquests moments d’incertesa i crisi generalitzada, hi ha persones, empreses, periodistes i institucions que segueixen apostant, i fort, per l’alimentació ecològica i per una agricultura descontaminada i en harmonia amb els cicles de la Natura. L’aposta per una alimentació sana i justa és un plantar cara a un sistema que ens va atomitzant a poc a poc, separant-nos dels cicles naturals i dels nostres propis organismes. Volem premiar aquelles persones que lluiten per una alimentació amb sentit comú, sanadora i subtil.

Palau Sant Jordi
Del 7 al 10 de mayo 2015
22ª Edición

http://www.biocultura.org/

Les abelles i l´equilibri del ecosistema.

 

Científics de tot el món han observat una disminució preocupant de moltes espècies de pol·linitzadors. La recerca realitzada a l´Universitat de Vermont i a la de Harvard  ha demostrat que aquesta  caiguda en picat de les poblacions d’abelles (Síndrome de desabellament), amenaça el subministrament d’aliments del món, ja que relaciona per primera vegada el que la gent menja realment en quatre països en desenvolupament i els requisits de pol·linització dels cultius que proporcionen els aliments i nutrients. La desaparició dels pol·linitzadors podria empènyer al 56 per cent de les persones a la desnutrició. L’estudi, que es publica a PLOS  ONE, explica que aquesta situació genera manques de nutrients,vitamines i minerals i s’estima que afecta a més d’1 de cada 4 persones a tot el món, la qual cosa contribueix a augmentar el risc de moltes malalties, la reducció de coeficient intel·lectual i la disminució de la productivitat del treball.

abejaI per què desapareixen les abelles?

Els apicultors i científics afirmen que les arnes afectades per aquest “Síndrome de desabellament” o  “Col·lapse de la colònia” presenten un patró de símptomes fàcilment identificables:

-Disminució progressiva en el nombre d’abelles dins de l’arna i mort prematura de l’abella adulta, és a dir l’esperança de vida d’aquest insecte es veuria dràsticament reduïda. Encara que  aquesta mortalitat seria important, no es detectaria un augment significatiu d’abelles mortes davant la piquera. Això ens  diu que les abelles malaltes abandonarien el rusc i moririen lluny de la seva llar, essent aquest un mecanisme defensiu que evitaria la propagació de les malalties infeccioses.

- Disminució de la quantitat de posta de la reina, i que per tant incrementaria la problemàtica del relleu poblacional de les abelles.

- Incapacitat de mantenir les tasques elementals d’una colònia d’abelles: insuficient termorregulació, desatenció de les larves i per tant de la seva alimentació, desídia higiènica del cos de cria …La manca de vigor de l’arna afavoriria el rebrot d’agents infecciosos que en condicions normals resten latents dins de la colònia.

Tots aquests símptomes conduirien a un bloqueig poblacional, un estat de debilitament crònic que irreversiblement provocaria la mort de l’arna en uns pocs mesos. Read More

Biodiversitat i Alimentació.

 

Entenem per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres, els ecosistemes terrestres, marins, altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part; comprenent la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies, i dels ecosistemes.

L’ecòleg nord-americà David Tilman, Premi Ramon Margalef 2014 concedit per la Generalitat, ha desenvolupat un model de competència pels recursos, demostrant que la biodiversitat és essencial pels ecosistemes estables i productius, i corroborant el valor de la protecció d’espècies en perill d’extinció i de l’agricultura sostenible.

Els dos principals problemes que centren la seva recerca en aquest àmbit són l’agricultura i la dieta. “Un dels majors impactes sobre els ecosistemes és la seva simplificació, ja que la seva habilitat per proporcionar serveis –aigua neta, aire pur i menjar– “depèn críticament de la biodiversitat”, es a dir, de quantes espècies viuen en aquests llocs. L’actual agricultura suposa una “amenaça” pels ecosistemes, ja que ha convertit la meitat del sòl utilitzable de la terra en sistemes molt simples i per tant, poc diversos biològicament parlant.

Assegura que aquest tipus d’alimentació provinent de la sobreexplotació del sol, té impacte sobre la salut de les persones: Aquests canvis estan fent que augmenti l’índex de massa corporal i s’ha observat una major incidència de la diabetis tipus 2, de malalties coronàries i alguns tipus de càncer. wwf-lungs

Però no només això: al medi ambient també li està passant factura la nostra nova forma de menjar. Així ho afirma un estudi publicat en la revista Nature, que posa xifres a l’envergadura del problema: en cas de mantenir-se les tendències actuals, en 2050 els nostres hàbits alimentaris seran responsables d’un augment del 80% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El problema més gran actual és la producció excessiva de carn, ja que per produir un quilo de carn són necessaris entre 500 i 1.000 quilos de cereals. Encara que soni paradoxal, a mesura que ens hem anat fent més rics, la nostra dieta s’ha fet més insana.

La solució, en opinió d’aquest expert, demana apostar pel consum local sempre que sigui possible. És important a més respectar l’estacionalitat dels aliments: “No hi ha per què portar taronges de Xina si a Espanya ja ha passat l’època, no és sostenible tant trànsit de productes”. Perquè a més, segons explica, la proximitat té un altre punt a favor: el sabor. Ens estem carregant el sabor dels aliments amb tant transport, de fet, cada vegada és més difícil trobar un tomàquet que sàpiga realment a tomàquet. Moltes vegades es dóna prioritat a l’aspecte físic i a la conservació, amb el que es perden moltes substàncies fitoquímiques molt importants per a la nostra salut i per a l’aliment.

Els horts comunitaris, anar al mercat local en comptes de comprar els productes envasats en el súper, ensenyar als nens a conrear… Són algunes de les receptes que donen els experts per parar d’alguna manera aquesta forma de menjar i de produir que està posant en perill no només al nostre cos, sinó a tot el planeta i la seva biodiversitat.

Març, el mes dels pèsols

 

La pesolera és una lleguminosa i, per tant, el seu fruit és una tavella. A l´interior d´aquesta es troben les llavors o pèsol en gra (“pisum sativum”, com es coneix científicament), que és el que ens mengem.

A Catalunya, els pèsols es conreen al Maresme, al Baix Camp i en diversos indrets de les comarques centrals. El pèsol maresmenc, selecció entre les varietats de la Floreta i el Garrofal, destaca per la seva accentuada dolçor, mentre que al Berguedà, al Solsonès i a L´Alt Urgell hi ha l ´anomenat pèsol Negre, també dolç però més fi i que es posa a la venda assecat. Una altra varietat interessant d´esmentar són els tirabecs, popularment més coneguts com a pèsols caputxins, de textura molt fina i que són collits quan comencen a granar. En aquest cas, n´ingerim tota la tavella.

guisantes1

A escala nutritiva, podem afirmar que el pèsol aporta vitamina C i àcid fòlic, a banda de petites quantitats d´altres vitamines, minerals i fins a un 10% d´hidrats de carboni. I no només això: malgrat tractar-se d´un llegum, conté un volum gens menyspreable de proteïnes, la qualitat de les quals augmenta si els pèsols es combinem amb la ingesta de cereals com l´arròs. Això ens permet relacionar els pèsols, des d´un punt de vista nutricional, amb el grup de les hortalisses. Per altra banda, la fibra que ens aporta és una bona cura per al restrenyiment i redueix significativament les probabilitats de patir càncer de còlon.

A l’hora de consumir els pèsols tendres, hem de saber que ens els podem menjar en conserva, congelats, frescos o bé, secs; sigui com sigui, ens garantiran una digestió òptima. Ara bé, i sense cap mena de dubte, en temporada és recomanable el consum del pèsol fresc, fins i tot en cru, que com més petit i tendre és, més apreciat resulta a les amanides o escaldats. També els podem cuinar de moltes maneres diverses, com ara bullits o saltejats.

Els productes de temporada són la millor opció sempre…Tinguem-los presents per gaudir d´una alimentació més saludable.

 

BADATERRA: La fira de productes de la Terra i Salut.

Ja tenim aquí la 4ª edició de Badaterra a Badalona. Badaterra va nèixer amb l’objectiu de donar a conèixer la cultura del bon menjar i les noves teràpies alternatives. S´hi pot trobar la millor sel.lecció de productes ecològics i directes del productor, es fan xerrades, tallers infantils i moltes activitats dirigides a totes les edats. La idea es donar a conèixer opcions i consells per viure millor y saludablement.

bada

Trobareu la fira a la plaça Pompeu Fabra, un espai de 20.000 m2 que s’ha transformat en una gran àrea verda ubicada a l’illa central, al mig del nucli urbà. S´estrucutra a partir d´un gran passeig transversal que comunica el carrer de Francesc Macià i la Via Augusta

Us convidem a visitar-la aquest cap de setmana des d´avui mateix fins al diumenge 15 de març. Cal apostar pel consum responsable, sostenible, ecològic y solidari.

http://www.badaterra.info/

Carxofes, les hortalisses de febrer

 

La carxofera és una hortalissa d’inflorescència com poden ser el bròquil i la col, i és aquesta inflorescència esfèrica la que ens mengem, la carxofa.

A Catalunya es conrea a les zones costaneres de Catalunya i està molt arrelada al Baix Llobregat (carxofa del Prat) i al Delta de l’Ebre (carxofa del Baix Ebre i Montsià). La distribució geogràfica de la carxofa permet allargar molt la temporada; les primeres ens arriben el mes de novembre i les darreres a mitjan maig. El millor mes, tradicionalment, és febrer.

Parlem del seu valor nutritiu, uns cent grams aporten molt poques calories, entre 2 i 3 grams de proteïnes i hidrats de carboni, i pràcticament gens de greix. Són riques en potassi, magnesi, fòsfor i altres minerals. I si busquem les vitamines, destaca la B9 o àcid fòlic, i també en conté altres del grup B, i C i A. És molt positiu el seu contingut en fibra, gairebé un 10%.
A la carxofa se li atribueixen propietats beneficioses i medicinals, se l’ha batejat com “el gran desintoxicant del fetge”, ja que conté cinarina, un àcid que actua sobre les cèl·lules del fetge fent augmentar la producció de bilis. També actua sobre les cèl·lules del ronyó provocant un augment d’orina. Consumint carxofes disminuïm la tendència del colesterol a dipositar-se a les parets de les artèries; la cinarina disminueix el nivell de glucosa a la sang, important dada per als diabètics.
Fa poc s’ha publicat un estudi de la Universitat d’Illinois que demostra, pel que fa a laboratori, que alguns components de la carxofa, “maten” cèl·lules pancreàtiques canceroses.

de-la-cuina-327986 - copia
I com les conservem? A la nevera una setmana. Però és important que perquè no s’assequin, evitem tallar la tija fins al moment de consumir-les. Quan ja les vulguem cuinar, eliminarem la tija i traurem les fulles més verdes fins a arribar a les fulles més blanques que són el cor de la carxofa i la part més tendra. Si les bullim i no ens les mengem ni congelem s’han de consumir abans de 24 hores, ja que a partir de llavors es fan mal bé ràpidament.  Read More