Les abelles i l´equilibri del ecosistema.

 

Científics de tot el món han observat una disminució preocupant de moltes espècies de pol·linitzadors. La recerca realitzada a l´Universitat de Vermont i a la de Harvard  ha demostrat que aquesta  caiguda en picat de les poblacions d’abelles (Síndrome de desabellament), amenaça el subministrament d’aliments del món, ja que relaciona per primera vegada el que la gent menja realment en quatre països en desenvolupament i els requisits de pol·linització dels cultius que proporcionen els aliments i nutrients. La desaparició dels pol·linitzadors podria empènyer al 56 per cent de les persones a la desnutrició. L’estudi, que es publica a PLOS  ONE, explica que aquesta situació genera manques de nutrients,vitamines i minerals i s’estima que afecta a més d’1 de cada 4 persones a tot el món, la qual cosa contribueix a augmentar el risc de moltes malalties, la reducció de coeficient intel·lectual i la disminució de la productivitat del treball.

abejaI per què desapareixen les abelles?

Els apicultors i científics afirmen que les arnes afectades per aquest “Síndrome de desabellament” o  “Col·lapse de la colònia” presenten un patró de símptomes fàcilment identificables:

-Disminució progressiva en el nombre d’abelles dins de l’arna i mort prematura de l’abella adulta, és a dir l’esperança de vida d’aquest insecte es veuria dràsticament reduïda. Encara que  aquesta mortalitat seria important, no es detectaria un augment significatiu d’abelles mortes davant la piquera. Això ens  diu que les abelles malaltes abandonarien el rusc i moririen lluny de la seva llar, essent aquest un mecanisme defensiu que evitaria la propagació de les malalties infeccioses.

- Disminució de la quantitat de posta de la reina, i que per tant incrementaria la problemàtica del relleu poblacional de les abelles.

- Incapacitat de mantenir les tasques elementals d’una colònia d’abelles: insuficient termorregulació, desatenció de les larves i per tant de la seva alimentació, desídia higiènica del cos de cria …La manca de vigor de l’arna afavoriria el rebrot d’agents infecciosos que en condicions normals resten latents dins de la colònia.

Tots aquests símptomes conduirien a un bloqueig poblacional, un estat de debilitament crònic que irreversiblement provocaria la mort de l’arna en uns pocs mesos.Les causes d´aquest debilitament de la població d´abelles  podrien resumir-se en tres:

-¾ Nosema ceranae: aquest paràsit d’origen asiàtic fou descobert a la Península Ibèrica a finals de la dècada dels noranta. Aquest microbi, (sigui protozou o fong) provoca mortalitat entre les abelles.

-¾ Estrés nutricional: provocat bàsicament per la manca de pol·len de qualitat dins les arnes, i per tant un dèficit proteic, vitamínic i lipídic en l´alimentació de les abelles. Aquesta mala nutrició tindria com a causa la climatología,ja que la sequera i la conseqüent manca de riquesa pol.línica provocaria un desequilibri dietètic en les abelles. Podriem incloure en aquest punt la mala nutrició artificial que molts apicultors han practicat, amb xarops d´una qualitat pèssima. Caldria retornar a l´alimentació equilibrada natural i saludable per les abelles.

-¾ Pesticides: que causarien quadres d’intoxicació molt greus, amb una mortalitat molt accentuada de les abelles recol·lectores. La llista de pesticides perillosos és molt llarga i no para de créixer, però en els darrers anys, els tristement més famosos són el Fipronil i l’Imidacloprida, que actúen a nivel cerebral,i comportarien la pèrdua de memòria i una deficient capacitat orientativa, fet que explicaria el no retorn de les abelles a l’arna.

Siguin quines siguin les causes, la veritat és que les abelles ens estan indicant alguna cosa, aquets insectes viuen una clara relació de dependència amb la natura, essent-ne, per tant, un bioindicador exacte.

Seria hora doncs, de canviar el rumb de l’apicultura de casa nostra, i produir sense por una mel de qualitat, sustentada en una metodologia apícola nítidament ecològica, respectant el dèbil equilibri que tenen les abelles amb el seu entorn.

Una suggerència  per ajudar a tots aquests insectes és plantar flors. Hi ha moltes flors que els beneficien: la calèndula, malva, gira-sol, romaní, el marduix i la lavanda en són algunes, però la llista és extensa i és fàcil trobar-ne una que ens agradi a nosaltres i de pas, a tots aquests pol·linitzadors. Un cop les haguem plantat, és esencial no contaminar-les amb pesticides. Necessitem diversitat de flors i flors durant tot l’any que també ajudaran a altres éssers vius. Pot semblar poc, però si els proveïm amb una bona nutrició, ens va bé a nosaltres, i fem que puguin cuidar-se com han estat fent durant milions d’anys.

Més informació a:

http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/Agricultura-ecologica/el_declive_de_las_abejas.pdf

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>