La pesolera és una lleguminosa i, per tant, el seu fruit és una tavella. A l´interior d´aquesta es troben les llavors o pèsol en gra (“pisum sativum”, com es coneix científicament), que és el que ens mengem.
A Catalunya, els pèsols es conreen al Maresme, al Baix Camp i en diversos indrets de les comarques centrals. El pèsol maresmenc, selecció entre les varietats de la Floreta i el Garrofal, destaca per la seva accentuada dolçor, mentre que al Berguedà, al Solsonès i a L´Alt Urgell hi ha l ´anomenat pèsol Negre, també dolç però més fi i que es posa a la venda assecat. Una altra varietat interessant d´esmentar són els tirabecs, popularment més coneguts com a pèsols caputxins, de textura molt fina i que són collits quan comencen a granar. En aquest cas, n´ingerim tota la tavella.
A escala nutritiva, podem afirmar que el pèsol aporta vitamina C i àcid fòlic, a banda de petites quantitats d´altres vitamines, minerals i fins a un 10% d´hidrats de carboni. I no només això: malgrat tractar-se d´un llegum, conté un volum gens menyspreable de proteïnes, la qualitat de les quals augmenta si els pèsols es combinem amb la ingesta de cereals com l´arròs. Això ens permet relacionar els pèsols, des d´un punt de vista nutricional, amb el grup de les hortalisses. Per altra banda, la fibra que ens aporta és una bona cura per al restrenyiment i redueix significativament les probabilitats de patir càncer de còlon.
A l’hora de consumir els pèsols tendres, hem de saber que ens els podem menjar en conserva, congelats, frescos o bé, secs; sigui com sigui, ens garantiran una digestió òptima. Ara bé, i sense cap mena de dubte, en temporada és recomanable el consum del pèsol fresc, fins i tot en cru, que com més petit i tendre és, més apreciat resulta a les amanides o escaldats. També els podem cuinar de moltes maneres diverses, com ara bullits o saltejats.
Els productes de temporada són la millor opció sempre…Tinguem-los presents per gaudir d´una alimentació més saludable.