Qui no ha plorat mai amb la ceba? Això és degut a que quan la tallem allibera un gas volàtil. Aquest gas en contacte amb l’ull es descompon i produeix sofre, que es transforma en àcid sulfúric i és el que ens provoca el llagrimeig i la picor.

Aquesta hortalissa de forma rodona creix sota terra i està disponible durant tot l’any. El seu origen no es coneix amb exactitud però es calcula que fa més de 5.000 anys que es consumeix. Actualment, forma part de la nostra dieta habitual i és el principal ingredient de molts plats. N’existeixen moltes varietats i es pot utilitzar tant per a preparar un caldo vegetal com per cuinar-la crua o cuita.

La ceba aporta poques calories ja que gairebé el 90% de la seva composició és aigua però en canvi conté fibra, nombroses vitamines com la A, B1, C i E, minerals com el calci, magnesi, ferro, fòsfor, potassi, sofre… i aminoàcids.

Té propietats beneficioses pel sistema respiratori, és diürètica i depurativa. També té un efecte antisèptic i antibiòtic. És analgèsica, antiinflamatòria, desintoxicant i expectorant, ajuda a eliminar mucositats del sistema respiratori i impedeix la formació de coàguls sanguinis.

El seu baix valor calòric fa que pugui ser inclosa com acompanyament per qualsevol plat en una dieta de control de pes. També s’utilitza per a una gran varietat de remeis casolans. S’aplica com a cataplasma per desinfectar la pell, cremades o curar ferides, i també per preparar xarops per a la tos. Només heu d’anar amb compte amb els gasos ja que, a vegades, la ceba, provoca flatulències.

És recomanable que mengeu fruita i verdures ecològiques. D’aquí uns dies penjarem un post parlant dels beneficis dels aliments ecològics. Així que, la ceba, ecològica!

Laura Colomer, dietista i naturòpata