Quan assaborim els tomàquets o les patates que hem comprat al supermercat és probable, sense ésser-ne conscients, que estiguem menjant productes transgènics. Això vol dir, essencialment, que s’han obtingut mitjançant la introducció del gen d’una espècie dins del genoma d’una altra amb l’objectiu que aquell gen aliè s’expressi en el nou organisme. Aquesta operació implica també la introducció d’un promotor que reguli el gen, així com seqüències homòlogues amb les de l’organisme receptor.
Són moltes les virtuts que sovint s’enumeren dels transgènics: resistència davant malalties i plagues, tolerància als herbicides, resistència a condicions climàtiques adverses… Per no parlar, és clar, dels beneficis que suposen a nivell econòmic, amb majors rendiments i forts increments de la producció. Ara bé, els perjudicis que poden comportar són nombrosos, i paga la pena d’aturar-nos-hi per explicar-los adequadament.
En primer lloc, la manipulació genètica pot augmentar la toxicitat natural de la planta, produint fins i tot compostos nous especialment nocius per a la salut. L’aparició d’aquests compostos guarda relació amb un increment de les al·lèrgies: és el que ha passat amb la soja quan se li ha introduït un gen de la nou del Brasil, traspassant-se amb ell les propietats al·lergèniques del fruit sec.
A continuació, podem esmentar la propagació de resistències als antibiòtics que duen a terme la major part dels transgènics. L’enzim que degrada l’antibiòtic i que incorporem al nostre cos mitjançant la ingestió dels organismes genèticament modificats pot resistir el procés de digestió i és susceptible, doncs, d’anul·lar l’eficàcia d’un medicament consumit amb el menjar.
A nivell de salut, però, hi ha un risc encara major que cal tenir en compte: la possible recombinació de virus i bacteris que donaria lloc a noves malalties. Jugar amb aquests microorganismes, cada cop més emprats en l’enginyeria genètica, esdevé així una veritable bomba de rellotgeria de conseqüències imprevisibles.
Per últim, l’aposta per conreus de caire transgènic té també un impacte gens menyspreable per a l’agricultura: s’altera el valor nutritiu dels aliments i té lloc un procés de reducció dels conreus susceptibles, amb la consegüent pèrdua de biodiversitat.
Vist tot això, arribem a la conclusió que és millor evitar-ne el consum. El Parlament Europeu, però, no sembla disposat a contribuir-hi: la llei aprovada al gener donarà lloc a l’entrada massiva de conreus transgènics a Espanya, la contaminació transgènica de la cadena alimentària i la ruïna del sector de l’agricultura ecològica. Tenint present que Espanya és el país de la Unió Europea amb més superfície de conreus transgènics, la vulnerabilitat resulta encara major.
Apostem per una agricultura sostenible, ecològica y respectuosa amb la biodiversitat.