Els ous

L’ou de gallina és un aliment molt complet i concentrat ja que conté molts nutrients en poc volum. És ric en ferro, vitamines liposolubles i algunes del grup B i és de fàcil assimilció. Les proteïnes que conté són d’alt valor biològic, això vol dir que contenen tots els aminoàcids essencials i en les proporcions adequades. Tot i que a simple vista sembla un aliment fantàstic, no se’n pot fer un abús ja que alhora conté greixos saturats i colesterol en el rovell.

Alhora d’escollir-los hem de ser exigents pel que fa el seu origen. Al mercat podem trobar molts tipus d’ous, per saber-ne la seva procedència, forma d’elaboració cal fixar-se en la numercació que duen impresa sobre la closca.

El primer dígit ens indica la forma de cria de les gallines:

Codi 3: Producció industrial, gallines criades en gàbies.

Codi 2: Producció semi-industrial, gallines criades en corral.

Codi 1: Producció camperola, gallines criades a l’aire lliure.

Codi 0: Producció ecològica, gallines criades a l’aire lliure i amb una alimentació i criteris ecològics.

Les dues lletres següents indiquen el codi de l’estat membre de la producció de la Unió Europea, i la resta dóna informació de la provincia, el municipi i la granja de producció.

EXEMPLE: 0E23746372. Ou ecològic, produit a Espanya, a la granja Campo Murillo.

En la producció ecològica, les gallines disfruten d’una vida lliure de substàncies químiques, d’iluminació artificial i gàbies, es mouen a l’aire lliure i prenen el sol. Per tant, els ous, sempre ecològics! Els pots comprar aquí.

Colomer, dietista i naturòpata

La xocolata, un petit plaer

El cacau que s’utilitza per a fer la xocolata prové de les llavors torrades d’un arbre de terres tropicals d’Amèrica del Sud. Els indígenes el prenien en forma de infusió que tenia un sabor  amarg. Les primeres llavors a Europa van arribar a través dels espanyols cap a l’any 1520. Els europeus van començar a barrejar-lo amb sucre i llet per dissimular la seva amargor. Avui en dia el trobem en infinitat de formes: xocolata, bombons, en pols… conquistant el paladar de molta gent.

Durant molt de temps, la societat ha pensat que la xocolata ha estat perjudicial i s’ha descartat de l’alimentació sana i equilibrada. Però la xocolata de bona qualitat i ecològica és un aliment energètic i reconstituent, ja que conté àcids grassos essencials, és rica en minerals, bioflavonoides i vitamines. El cacau aporta potassi, ferro, fòsfor, magnesi, coure i manganès. El magnesi es considera tranquil·litzant i antidepressiu. També conté vitamina E, d’efecte antioxidant que beneficia el sistema circulatori, i aporta vitamines del grup B com la tiamina i riboflavina. Però el cacau també és un estimulant que exerceix una acció tònica i excitant provocada per dos alcaloides: la teobromina i la cafeïna. La riquesa antioxidant pot expandir-se a la xocolata negra amb un 70% de cacau però queda més reduïda en xocolates processades. La xocolata ecològica no conté sucres refinats ni additius, és més rica en bioflavonoides i ha estat elaborada amb productes respectuosos amb el medi ambient. Consumida en mesura, ens aportarà grans beneficis! Podeu comprar el producte aquí.

Colomer, dietista i naturòpata

Llar lliure de tòxics

Ja sigui per la conciència en l’abús de productes químics, per al·lèrgies o intoleràncies… cada vegada hi ha més persones que s’interessen en l’ús d’estris per a la llar i de netejadors ecològics. En el món de la drogueria ecològica podeu trobar productes per la bugada i suavitzants, pel rentavaixelles, per la neteja de casa… Tots ells aporten els beneficis dels productes de neteja convencionals però sense afectar negativament al nostre organisme ni produir danys en el medi ambient. Són productes biodegradables, amb el mínim impacte sobre el medi aquàtic i en contra de l’experimentació amb animals.

Un altre aspecte important a tenir en compte és tenir cura de quins estris fem servir per cuinar. És recomanable que abandoneu l’ús de les paelles convencionals ja que duen un recubriment antiadherent de PTFE, conegut popularment com el tefló. El seu perill té a veure amb l’àcid PFOA que és una susbtància indestructible, que s’acumula al cos i en el medi ambient i és causant de càncer, infertilitat, malformacions en el fetus i hipotiroidisme. El problema el tenim quan posem aquestes paelles al foc, ja que amb l’escalfor es despren aquest àcid tòxic. En canvi, les anomenades paelles ecològiques estan lliures de metalls pesats, PFOA i PTFE, porten un recobriment de ceràmica i són aptes per a tot tipus de cuines.

També podeu trobar bosses per a escombraries biodegradables fabricades a partir de midó de patata, paper de cuina o mocadors fets de paper 100% reciclat, cotons provinents de l’agricultura ecològica, etc. Podeu comprar aquest productes aquí.

Colomer, dietista i naturòpata

La pasta d’arròs

Heu anat alguna vegada a un restaurant xinès o japonès? Aleshores segurament haureu provat la pasta d’arròs. L’arròs és el cereal més equilibrat i de millor assimilació, cosa que permet menjar-lo de forma habitual. És el més utilitzat a l’Àsia, on nacions com la Xina o l’Índia basen fonamentalment la seva alimentació en aquest cereal.

Una alternaviva per consumir-lo és en forma de pasta. La pasta d’arròs té excel·lents propietats nutritives igual que el seu gra. És rica en hidrats de carboni complexos, ideal per subministrar energia al cos durant tota la jornada. Al ser un aliment molt energètic i que no deixa residus metabòlics és la base de moltes dietes curatives, essent ideal per a persones celíaques ja que no conté gluten. A més, té un baix contingut en sodi, és rica en minerals com el fòsfor, el ferro, el potassi i també en vitamines. És un aliment de sabor molt suau, molt lleuger i de molt fàcil digestió.

A l’hora de cuinar-lo no té cap secret, cal que seguiu sempre les indicacions del fabricant. A vegades es bull amb aigua i altres vegades es bull aigua, s’apaga el foc i l’aigua bullent s’afegeix en un bol on hi ha els fideus d’arròs que s’acaben de fer amb l’aigua i la seva escalfor.  Recordeu que sempre millor si pot ser integral, no només pel seu elevat aport en fibra, sinó pel seu contingut en vitamines, minerals i oligoelements. Podeu trobar-ne diferents varietats: només d’arròs, d’arròs amb quinoa, de colors, etc.

Aquí en trobareu de tot tipus.

Colomer, dietista i naturòpata

Els probiòtics

En els últims anys hem experimentat molts canvis en la forma de viure i en l’alimentació que han tingut una repercussió important en la nostra flora intestinal. El nostre tracte intestinal està format per una sèrie de microorganismes beneficiosos que tenen funcions en la digestió, ens ajuden a potenciar el sistema inmunitari i ens asseguren que els bacteris patògens no es desenvolupin.

Aquests microorganismes vius són el que coneixem amb el nom de probiòtics i els podem prendre directament amb els aliments o a través de suplements. Els prebiòtics són polisacàrids que són utilitzats com a aliment de creixement per als probiòtics.

Existeixen molts factors que afavoreixen al desequilibri de la flora com, per exemple, els mals hàbits alimentaris, la higiene, el consum d’alguns medicaments, l’edat, l’estrès… El consum de sucres, farines refinades, dolços i fregits contribueixen a crear un ambient hostil pel desenvolupament dels probiòtics.

Entre els aliments més rics en probiòtics trobem:

-        Els iogurts: tant de llet de vaca com de cabra o d’ovella.

-        El quèfir: també és un aliment d’origen làctic resultat de la fermentació de la llet i conté lactobacillus i bacteries bifidus.

-        La xucrut feta a base de col fermentada que, a més de probiòtics, conté vitamines A, B, C i E.

-        El miso: producte resultant de la fermentació de la soja i molt remineralitzant.

-        El tempeh: elaborat amb el gra de soja partit i fermentat amb un fong.

També podeu trobar altres productes com els iogurts vegetals enriquits amb bifudus, una molt bona alternativa si no preneu productes làctics. Els podeu comprar aquí.

Colomer, dietista i naturòpata

La quinoa

La quinoa no és pròpiament un cereal ja que botànicament pertany al mateix grup que els espinacs i la remolatxa. Durant milenis ha estat un aliment bàsic en països de Sud-Amèrica com el Perú, Bolívia, Xile o Ecuador. És un aliment de fàcil digestió i el seu sabor recorda al de l’arròs integral però molt més lleuger i de textura més fina. No conté gluten, és rica en hidrats de carboni d’absorció lenta, greixos insaturats, vitamines B i E, fibra i minerals com el ferro, el fòsfor, el calci i el potassi. És habitual en dietes vegetarianes ja que és rica en proteïnes d’alt valor biològic (conté tots els aminoàcids essencials). Les seves possibilitats a la cuina són infinites. La podeu utilitzar com guarnició de plats de verdures, en amanides d’estiu, per fer croquetes o en preparacions dolces.

Us proposem que proveu la paella de quinoa amb verdures.Els ingredients que necessiteu són:

- 1 tassa de quinoa real

- 2 tasses d’aigua (sempre una part de quinoa per dues d’aigua)

- 1 cullerada sopera d’algues espagueti de mar

- 3 grans d’all

- 1 ceba

- verdures de temporada que us agradin: carbassó, pebrot, pastanaga,…

- sal

Elaboració: ofegueu en una paella l’all, la ceba i la resta de verdures amb un raig d’oli. Afegiu la tassa de quinoa, prèviament ben rentada, i les dues tasses d’aigua calenta. Afegiu una mica de sal i les algues espagueti de mar trossejades i prèviament remullades 15 minuts. Deixe-ho coure tot junt uns 20 minuts. Sabreu que la quinoa està cuita quan s’hagin desprès els anells del gra. Bon profit!

Colomer, dietista i naturòpata

Les fruites vermelles

Aporten color i salut! S’entén per fruita vermella tota aquella fruita que és silvestre o de bosc com els nabius, els gerds, les mores i les maduixes. Tot i que també hem d’incloure en aquest grup a les cireres, ja que comparteixen coloracions vermelloses i propietats molt saludables.

Destaquen sobretot per la seva riquesa en substàncies antioxidants. Els antioxidants tenen la capacitat de neutralitzar els radicals lliures, nocius per l’organisme, ja que provoquen danys cel·lulars i estan implicats en el desenvolupament de càncers, en trastorns degeneratius i en el desenvolupament de malalties cardiovasculars i cerebrovasculars. Els radicals lliures es produeixen amb l’oxigen en la respiració però hi ha situacions que n’augmenten la producció com ara les infeccions, l’estrès, la contaminació ambiental, el tabac, la mala alimentació i la sobreexposició a les radiacions solars.

A més, les fruites vermelles són una bona font de fibra i són riques en vitamina C, que ajuda a l’absorció del ferro, vitamina E i provitamina A. També en minerals com el potassi, el calci i el magnesi. Els seus efectes sobre l’organisme són:

-        Reforçen el sistema inmunològic.

-        Tenen una acció antiinflamatòria, anticancerígena, antibacteriana.

-        Ajuden a regular el trànsit intestinal.

-        Són diurètiques i contribueixen a regular els nivells de colesterol en sang.

Tant les cireres com les maduixes són fruites de primavera-estiu que reben una gran quantitat de pesticides i com que no les podem pelar, encara que les rentem molt bé els continuen tenint… així que, recordeu, convé menjar-les de temporada i sempre que pogueu ecològiques!

I també pots prendre totes aquestes fruites en forma de sucs naturals, mueslis o melmelades. Mira tota l’oferta aquí.

Laura Colomer, dietista i naturòpata

Les verdures del mar

Des de l´Antiguitat, arreu del món, els pobles costaners incorporen vegetals marins als seus àpats diaris, però tradicionalment són els japonesos i els coreans els que més han desenvolupat el seu potencial culinari.

Evolutivament, les algues són els vegetals més antics. Són un aliment d’alt valor nutricional i destaquen pel seu elevat contingut en nutrients: són riques en minerals essencials (calci, ferro, potassi, magnesi…) i oligoelements (iode, silici, zinc, manganès…), contenen tots els aminoàcids essencials i no essencials, vitamines i fibra. A més, tenen un baix contingut en greixos. Al ser un aliment molt concentrat no s’han de consumir en grans quantitats, uns 10 grams d’algues al dia ens proporciona un aport suficient de minerals i vitamines.

Entre les seves propietats destaquem el seu poder remineralitzant i alcalinitzant, són estimulants del metabolisme, regulen la circulació sanguinia i ajuden a eliminar líquids. Les algues s’utilitzen com aliment però també com a complement per tractar tots aquests problemes.

L’alga kombu és molt rica en iode i va molt bé afegir-la en la cocció dels llegums perquè estova la seva fibra i els fa més digestius. El agar-agar conté menys quantitat de minerals que la resta de les algues, té un sabor neutre i s’utilitza per fer gelatines i com a espessant. L’alga arame és molt rica en ferro i calci, ideals per l’anèmia, i la podeu afegir a les amanides o a la truita. La wakame és la més rica en vitamines del grup B i ajuda a equilibrar el sistema nerviós, podeu afegir-la a les amanides, verdures o sopes. A més, també podeu trobar alges hiziki, nori, espagueti de mar, cochayuyo…

Laura Colomer, dietista i naturòpata

La civada (avena)

La civada (o avena) és un cereal conegut des d’èpoques remotes que destaca per la seva riquesa en nutrients. Conté una gran quantitat d’hidrats de carboni, fibra soluble, minerals com el fòsfor, el ferro i el silici entre d’altres, i vitamines del grup B i E. Els seus greixos són de molt bona qualitat i té set dels nou aminoàcids essencials.

Constitueix doncs, una important font d’energia ideal per a persones que desenvolupen una gran activitat física i un remei per a molts problemes. Ens ajuda a reduir el colesterol dificultant-ne l’absorció intestinal. Exerceix un paper protector sobre el sistema digestiu i és una aliada per a problemes com ara l’acidesa. A més, té un efecte lleugerament laxant gràcies a la fibra. És ben tolerada per als diabètics: com tots els cereals integrals, és rica en hidrats de carboni d’absorció lenta i, per tant, també alliberen els sucres de forma lenta i progressiva i ajuden a mantenir el nivell de sucre en sang constant. Ajuda a regular el pes i restaura el sistema nerviós. I també s’utilitza en aplicacions externes per a moltes afeccions de la pell.

A més, és ideal tant per cuinar plats freds com calents. Us deixem amb una bona idea per preparar una macedònia amb civada per aquest estiu, un plat que tant podeu fer servir per un esmorzar com un berenar.

RECEPTA: Prepareu una tassa per persona de fruites tallades (maduixes, poma, pera, plàtan…), hi afegiu 2 cullerades soperes de flocs d’avena fins i unes quantes panses o orellanes. Finalment, ho cobriu amb beguda d’arròs i aigua. Animeu-vos a provar-la!!

Laura Colomer, dietista i naturòpata

La carn ecològica

Els mètodes convencionals de producció de carn són àmpliament coneguts. Els animals estan confinats en espais molt reduits i en condicions sanitàries pobres. Això els genera estrès, infeccions, agressivitat… i són tractats amb antibiòtics, tranquilitzants i, finalment, amb hormones per accelerar-ne el seu creixement.

En la ramaderia ecològica es vetlla pel benestar dels animals, creixen i es desenvolupen en un entorn natural, pasturen pel camp i mengen pinsos d’origen ecològic. Gràcies a la correcta alimentació i al maneig que reben els animals, la carn ecològica no conté cap mena de residu ni cap producte nociu per la salut, com ara antibiòtics, pesticides o transgènics.

Us posem un exemple: Un pollastre ecològic passa el dia caminant a l’aire lliure rebent la llum del sol. Menja herba i blat ecològic (fora de perill de transgènics) i fins que no passen 3 mesos no arriba al seu pes òptim. En canvi, un pollastre convencional està tancat en una nau sense veure la llum del sol, té un menjador cada pocs centímetres perquè s’hagi de moure el mínim possible i s’engreixa només en 45 dies.

La carn ecològica és més saludable  perquè està lliure de químics. Té un sabor més intens, millor color i firmesa. A la vegada, té més contingut en àcids grassos insaturats, que són més cardiosaludables, i menys contingut en grasses saturades. Menjar carn ecològica és tant bo per a la nostra salut com per al medi ambient.

Fes aquí la teva comanda.

Laura Colomer, dietista i naturòpata