El segon bolet més consumit al món després del xampinyó és el xiitake. Es tracta d’un fong natiu de l’est d’Àsia on s’utilitza des de fa milers d’anys tant per a finalitats culinàries com medicinals. El seu nom prové del japonès: “shii” és l’arbre on neix en el seu lloc d’origen i “take” significa bolet.

Conté  tots els aminoàcids essencials, gran quantitat d’enzims, minerals com el ferro, el potassi, el silici… i vitamines A, B, C i D. És un fong adaptògen, això vol dir que té la capacitat d’ajudar al cos a adaptar-se a unes condicions ambientals i personals estressants.

El podem fer servir a la cuina per acompanyar sopes, arrossos o estofats on hi dóna un sabor increíble, i també en forma de paté. Si el compreu sec, l’heu de posar en remull uns 20 minuts i després cuinar-lo. Aprofiteu l’aigua de remull per a cuinar ja que conté moltes propietats medicinals.

Els seus efectes no són inmediats però si numerosos a llarg plaç:

- Estimula el sistema inmunitari, ens serà útil tant per a problemes vírics com bacterians.

- És un aliat en casos de càncer i tumors pel seu poder antioxidant i enfortidor del sistema inmunitari.

- En les malalties cardiovasculars afavoreix el control de la hipertensió, ajuda a reduir el colesterol i millora la circulació sanguínia.

- Afavoreix la digestió gràcies a la gran quantitat d’enzims que conté.

Per cert, aprofiteu el descompte del paté de xiitake Allos! Una bona manera per començar a introduir-lo a la nostra dieta!

Laura Colomer, dietista i naturòpata

Durant segles han estat una de les bases de l’alimentació de la dieta mediterrània. Quan parlem de llegums ens referim a les llavors que creixen a les beines de les plantes lleguminoses. Al mercat en trobem una gran varietat: les llenties vermelles i verdes, els cigrons, la soja, les mongetes blanques, les azukis, les faves…

Són un aliment proteïc però com que no contenen tots els aminoàcids essencials és necessari combinar-los amb cereals o llavors per completar-ne la proteïna. Per tant, poden ser un bon susbtitut de la proteïna animal. També són rics en hidrats de carboni, fibra soluble, provitamina A i vitamines del grup B. I, tot i que depèn molt de la varietat, tots són rics en calci, fòsfor, potassi, magnesi i ferro. La recomanació és menjar-ne de 3 a 4 cops a la setmana.

A l’hora de cuinar-los no cal que els mengeu sempre estofats. També podeu afegir-los a les amanides, preparar-los en forma de cremes, pastissos, patés, com a ingredient d’unes croquetes vegetals…  Avui us proposem que proveu l’hummus, un plat originari del nord d’Àfrica molt complet i saludable que principalment es prepara amb cigrons i tahina, que és una crema de sèsam que completa la proteïna del llegum.

Per algunes persones els llegums són de difícil digestió i els produeixen gasos. Perquè no us passi assegureu-vos que quedin ben cuinats, a vegades necessiten una doble cocció i proveu d’afegir un tros d’alga kombu. I sobretot mastegueu-los bé o aixafeu-les en casos de flatulències extremes. L’hummus és, per tant, una molt bona solució. El pots comprar aquí.

Laura Colomer, dietista i naturòpata

El gluten és una proteïna que es troba en el blat, la civada, l’ordi, el sègol, l’espelta i el kamut. Els cereals que estàn lliures de gluten són el blat de moro, l’arròs i el mill.

Avui us donem algunes propostes per fer un esmorzar sense gluten:

-       Tè verd i pa sense gluten amb alvocat o melmelada de gerds.

-       Bol de muesli (que podem preparar a casa amb anterioritat) amb llet o beguda vegetal. També podem substituir el muesli per cereals sense gluten.

-       Crema de cereals amb arròs i mill.

-       Iogurt sense gluten barrejat amb una poma cuita i ametlles picades.

-       I ara que ve el bon temps, podem fer un batut amb llet i fruites (plàtan, maduixes, pera…) i ho acompanyem amb unes galetes sense gluten.

Cal comentar que la civada no està clar que contingui gluten i hi ha molts celíacs que la toleren bé. El que hem de fer és reintroduir-la poc a poc.

Una altra opció per incloure més varietat és utilitzar la quinoa. No és un cereal però té unes característiques semblants. No conté gluten  i els seves proteïnes tenen tots els aminoàcids essencials. Es pot utilitzar tant en preparacions dolces com salades… i és molt digestiva.

Laura Colomer, dietista i naturòpata

1. Estan lliures de pesticides, fertilitzants sintètics, conservants i additius.
2. Pel seu conreu no s’utilitzen llavors transgèniques, és a dir, que no són modificades genèticament.
3. Tenen menys quantitat d’aigua i, per tant, més concentració de vitamines, minerals, oligoelements i micronutrients. Per exemple, el blat conté més proteïna i els cítrics més vitamina C.
4. Conserven el seu sabor autèntic i són més gustoses que les d’agricultura convencional.
5. Es conserven durant més temps.
6. Beneficien directament al nostre planeta. Al no afegir pesticides químics en el seu conreu, respecten el mediambient i no contaminen les aigües subterrànies.
7. En l’agricultura ecològica no s’utilitzen els monocultius, sinó que hi ha una assossiació i rotació de cultius per a un ús més eficient dels recursos de la terra i per millorar-ne la fertilització.
8. Influeixen de manera posistiva en la salut de tots!

Laura Colomer, dietista i naturòpata

Una de les grans joies de la gastronomia és l’oli d’oliva verge extra, que s’obté directament de les olives i només mitjançant procediments mecànics. L’extracció es fa en fred i no s’hi afegeix cap tipus d’additiu ni dissolvent. El seu grau d’acidesa va en funció de la quantitat d’àcids grassos lliures, i el sabor en funció del tipus i la qualitat de l’oliva. L’oli d’oliva és la font principal de greixos de la Dieta Mediterrània. Ens ajuda a regular els nivells de colesterol i fa que el cor es mantingui saludable, a més d’exercir un efecte positiu per fer front a l’oxidació cel·lular… Tot això gràcies a la vitamina E, els beta-carotens i els àcids grassos insaturats que posseeix. És el més recomanable per a cuinar i també per utilitza-lo en cru.

Tot i que l’oli d’oliva té propietats inqüestionables, també podem trobar al mercat altres olis procedents de llavors que mereixen una especial atenció i dels quals podem aprofitar les seves qualitats cardioprotectores. Si vols donar un toc diferent als teus plats pots provar l’oli de sèsam, molt ric en omega 6, que donarà un gust molt aromàtic a les receptes on l’afegeixis (com amanides, cuscús, verdures, arròs…).Per últim, l’oli de llinosa és ric en omega 3 i ajuda a reduir el colesterol. S’ha d’utilitzar sempre en fred com per exemple afegint-lo a les amanides o al pa amb tomàquet. És important que us fixeu que l’oli sigui de primera pressió en fred ja que conserva millor totes les seves propietats nutricionals. El seu cost és més elevat però és un benefici per a la salut, ja que és més terapèutic i vital.

Laura Colomer, dietista i naturòpata

http://www.compraecologic.com/index.php?main_page=product_info&products_id=1527